■ bombarda

Etimologia: de lombarda, pel fet que aquesta arma sorgí a Itàlia, anomenada antigament Lombardia; el mot es modificà més endavant per influx del radical onomatopeic, base de les altres accepcions de bomba1 1a font: s. XIV, Pere III
    femení
  1. armament Boca de foc de poca longitud i generalment de gran calibre que fou usada durant la segona meitat del segle XIV i tot el segle XV.
  2. marina, marítim Vaixell de vela mediterrani de dos pals d’una sola peça, a més del bauprès.
  3. marina de guerra Vaixell de guerra armat amb un morter o dos de gran calibre la finalitat tàctica del qual era el bombardeig d’objectius situats darrere les muralles de ciutats marítimes o de ports on hi hagués importants concentracions de vaixells enemics.
  4. música
    1. Instrument de vent de llengüeta doble i de tub sempre recte i de perforació cònica, de la família de la caramella, avantpassat de l’oboè i del fagot.
    2. Registre de llengüeta de l’orgue, de 16 (o 32) peus i tubs de perforació cònica.