■ bocabadat
| | bocabadada

Etimologia: de boca i badar 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Que té la boca oberta.
    2. figuradament Admirat, sorprès, meravellat. Amb aquelles explicacions els deixà tots bocabadats.
  2. adjectiu Que bada.
  3. masculí botànica
    1. Cassoleta.
    2. Gènere de bolets de l’ordre de les pezizals (Acetabula sp), en forma de copa sostinguda per una cama relativament curta marcada per plecs longitudinals.