Accessory
Etimologia: del ll. ecl. episcŏpus íd., pres del gr. epískopos ‘vigilant, protector’ 1a font: 1172
Body
-
masculí
-
- [abreviatura bbe.] cristianisme Clergue que ha rebut l’ordenació episcopal, considerada plenitud del sagrament de l’orde. Bisbe auxiliar. Bisbe coadjutor.
- bisbe sufragani catolicisme Bisbe sotaposat a un metropolità o arquebisbe.
- bisbe titular catolicisme Prelat promogut a l’orde episcopal amb el títol d’una església antigament cristiana, però actualment sense fidels ni clerecia.
- alimentació, indústries alimentàries Botifarra, curta i gruixuda, elaborada amb budell culà farcit de carn, teixits cartilaginosos (orelles, morro, etc.), sang i greix, i després cuita.
- ictiologia Peix selaci del subordre dels batoïdeus (Myliobatis bovina), semblant al milà, amb el cap afuat i el rostre prolongat en una mena de visera en forma de mitra.
- fer un bisbe Dir dues persones alhora una mateixa paraula casualment.