■ biblioteca

Partició sil·làbica: bi_bli_o_te_ca
Etimologia: del ll. bibliothēca, i aquest, del gr. bibliothḗkē 1a font: 1696, DLac.
    femení [abreviatura bibl.]
  1. biblioteconomia Servei cultural que organitza i manté el dipòsit, la classificació, la conservació i la consulta o lectura de llibres o d’altre material gràfic.
  2. Lloc que conté una col·lecció de llibres. D’aquesta sala, en farem biblioteca.
  3. Col·lecció de llibres. El professor té una bona biblioteca a casa seva.
  4. Moble per a guardar llibres; llibreria.
  5. Col·lecció d’obres homogènies pel tema, l’autor, el format o les característiques tipogràfiques.
  6. Repertori d’escriptors i d’obres d’un país determinat.
  7. informàtica Conjunt organitzat de programes, ja enllestits per a execució, o de mòduls de tipus traslladable, juntament amb el directori o índex que permet d’accedir-hi. També és anomenada biblioteca de programes.