■ benestar

Partició sil·làbica: ben_es_tar
Etimologia: de estar 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. Situació en la qual hom troba satisfetes les necessitats de la vida, benanança.
  2. Estat de qui se sent bé, en què els sentits estan satisfets.
  3. benestar social sociologia Situació d’una societat en què hom té cobertes les necessitats bàsiques, gaudeix de les màximes possibilitats de desenvolupament personal i no està subjecte a discriminació.
  4. economia del benestar economia Corrent normatiu de la ciència econòmica que té per objecte la recerca del nivell col·lectiu òptim.
  5. estat del benestar economia Sistema en què l’estat garanteix als ciutadans uns nivells mínims de benestar social mitjançant serveis públics, assistencials i de previsió social.