Accessory
Etimologia: del ll. ecl. benedictinus, der. de Benedictus, nom de sant Benet (480 ?- 547 ?), patriarca del monaquisme occidental
Body
-
cristianisme
- adjectiu Relatiu o pertanyent a sant Benet o als religiosos que segueixen la seva regla.
- masculí i femení Monjo o monja que segueix la regla de sant Benet.
- masculí i femení En sentit estricte, membre d’alguna de les congregacions monàstiques confederades sota l’abat primat, que constitueixen l’orde benedictí o de sant Benet.
- treball de benedictí Treball que exigeix recerques llargues i pacients.