■ bellesa

Homòfon: vellesa
Etimologia: de bell 1a font: s. XIII
    femení
    1. Conjunt de gràcies o de qualitats que, manifestades sensiblement, desperten un delit espiritual, un sentiment d’admiració. La bellesa d’un cos jove. La bellesa d’una posta de sol. La bellesa d’una acció.
    2. Allò que és bell. Les belleses de la natura.
    3. Dona bella. Una bellesa escultural.
  2. partícules elementals Nombre quàntic característic del quark b i dels hadrons que el contenen.