■ becaina

Partició sil·làbica: be_cai_na
Compareu: migdiada
Etimologia: de bec 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Cadascun dels moviments de caiguda del cap que fa qui s’adorm no estant ben ajagut.
  2. Dormida breu. Fer una becaina.