■ beatificar

Partició sil·làbica: be_a_ti_fi_car
Etimologia: del ll. beatificare, íd. 1a font: s. XV
    verb transitiu
  1. Fer feliç o benaventurat (algú).
  2. catolicisme Declarar beat.
  3. Declarar venerable o respectable una cosa, exalçar una condició, una virtut.