■ beç

Etimologia: d’una base ll. *bettius, íd., reducció d’una forma cèlt. Betwio-, del cèlt. comú betwa, d’on derivà com a dimin. betullos, base del ll. vg. *betŭlos, ll. cl. betulla, d’on prové bedoll 1a font: 1314
masculí botànica Bedoll.