■ baula

Partició sil·làbica: bau_la
Homòfon: baule
Etimologia: forma més evolucionada de balda, avui específicament balear
    femení
  1. Anella d’una cadena.
  2. Peça circular, generalment metàl·lica, que serveix per a trucar a una porta, per a estirar-la en obrir-la o tancar-la, per a obrir un calaix, etc., als quals és fixada; picaporta.