■ bastar

Compareu: abastar
Etimologia: segurament del ll. vg. *bastare, resultat d’una contracció del gr. ant. bastádzō ‘portar un pes’, d’on en romànic el sentit de ‘suportar, resistir, donar de si’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu Ésser suficient, haver-n’hi prou. Basta que ho diguis tu perquè me’n passin les ganes. Me’n basten dues, no cal que en portis més.
  2. pronominal Bastar-se a si mateix.