■ barroc | barroca

Etimologia: del fr. baroque ‘extravagant’ (pres del port. barroco ‘granit’ i, metafòricament, ‘pedra irregular’), encreuat amb barocco, nom de figura de sil·logisme, prototip de raciocini formalístic i absurd 1a font: 1868, DLCo.
  1. adjectiu art Dit de l’estil artístic que es desenvolupà a Europa durant el període comprès entre el renaixement i el neoclàssic.
  2. adjectiu Relatiu o pertanyent al barroc. Literatura barroca. Mentalitat barroca.
  3. adjectiu per analogia Excessiu en adorns; enfarfegat. Una frase barroca.
  4. adjectiu De forma irregular (dit especialment de les perles).
  5. masculí Estil barroc. El barroc de Rubens.
  6. a la barroca heràldica Dit dels animals que, essent suports, són representats passant i semblen sortir de darrere l’escut.