■ barrejar

Compareu: remenar
Etimologia: probablement del ll. verrĕre ‘escombrar; saquejar’, amb el sufix de verb freqüentatiu-intensiu -ejar; del significat ant. de ‘saquejar’ es passà (al s. XIV) al de ‘mesclar’ (cf. barriscar) 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Mesclar, unir (coses diverses) de manera que formin un tot aparentment homogeni. Barrejar benzina i petroli.
  2. transitiu Reunir en un tot (coses heterogènies). Barrejar el blat amb l’ordi.
    1. transitiu Reunir (els objectes d’un grup amb els d’un altre) de manera que els uns restin interposats entre els altres. Barrejar les factures amb els albarans.
    2. pronominal Allà on les aigües d’ambdós rius es barregen.
  4. pronominal
    1. Introduir-se en un aplec, en un grup, etc., algú o alguna cosa estranys. Barrejar-se amb un grup de turistes.
    2. per extensió Ficar-se en alguna cosa, especialment sense ésser-hi cridat. Dos nois forasters es van barrejar en la discussió.
  5. intransitiu Menjar carn i peix en un mateix àpat els dies que és prohibit per l’Església.
  6. transitiu Introduir el desordre i la confusió. Barrejar tot el calaix en cercar un tap.
  7. transitiu antigament Saquejar.