■ barbacoa

Partició sil·làbica: bar_ba_co_a
Etimologia: probablement de l’arauac barbacoa, que indicava una armadura o bastiment en forma de graella
    femení
  1. Aparell semblant a unes graelles, proveït d’un recipient per a la cendra, que serveix per a fer carn o peix a la brasa o a l’ast.
  2. Menjada d’aliments preparats amb una barbacoa. Fer una barbacoa.