■ barallar

Etimologia: d’origen incert, potser d’un ll. *baralia, plural neutre de *baralis, llatinització d’un adjectiu indoeuropeu *baral, de l’arrel bher- ‘tallar, fregar’ 1a font: 1204
    verb
  1. transitiu Fer néixer una enemistat (entre dues persones), fer renyir. Semblaven carn i ungla, però la disputa del càrrec els ha barallat.
  2. pronominal
    1. Disputar-se, tenir raons. Tot el dia es barallen.
    2. Esbatussar-se.