■ baríton | barítona

Etimologia: de bari- i -ton 1a font: s. XVI
  1. adjectiu lingüística En grec, dit d’un mot que porta l’accent greu damunt la vocal final o que té la darrera síl·laba àtona.
  2. masculí música
    1. Veu masculina, més greu que la de tenor i menys que la de baix, d’una extensió aproximada entre el sol1 i el sol3.
    2. Cantant que té veu de baríton.
    3. En una família d’instruments de vent, dit de l’instrument que, per la seva afinació o la seva extensió, ocupa el lloc corresponent o semblant al del baríton entre les veus humanes. Saxòfon baríton.
    4. Als països germànics, bombardí, dit també euphonium.
    5. En certs països de l’àrea cultural anglosaxona, instrument tenor de la família del bugle.
    6. Instrument antic de cordes i arquet, variant greu de la viola d’amor.