■ banyar

Etimologia: de bany 1a font: s. XIII, Desclot
    verb
    1. transitiu Ficar dins l’aigua o un altre líquid (algú o alguna cosa) i tenir-l’hi durant un quant temps. Banyar les criatures amb aigua tèbia.
    2. pronominal Anar a banyar-se a la platja.
  2. transitiu
    1. Mullar abundosament, cobrir d’una capa de líquid. Les llàgrimes li banyaven la cara.
    2. per analogia La llum de la lluna banyava la façana.
  3. transitiu Tocar l’aigua de la mar, d’un llac, etc. (algun indret). La Mediterrània banya les costes catalanes.