■ banca

Etimologia: de banc
    femení
  1. Seient de fusta amb quatre petges, sense braços ni respatller, semblant a una taula baixa.
  2. Estri de forma anàloga que serveix de suport a un cossi, una gerra, etc., damunt el qual es posa l’home que erera, la dona que renta, per preservar els peus de la humitat, etc., banqueta.
  3. Taula amb els dos petges de davant més alts que els de darrere, com la que serveix per a rentar.
  4. Seient rodó amb un sol petge al centre, com el que usen els picapedrers.
    1. Seient individual fet d’un tros de fusta quadrat o rodó sostingut per tres petges.
    2. caure de la banca Caure de l’escambell.
  6. economia
    1. Conjunt de bancs que constitueix l’anomenat sistema bancari.
    2. Entitat bancària, normalment de poc volum, anomenada també casa de banca.
    3. Comerç que fan els bancs, que consisteix principalment en operacions de gir, de canvi i de descompte, a obrir crèdits, a portar comptes corrents, a comprar i vendre efectes públics.
  7. jocs d’entreteniment
    1. En jocs com la ruleta, el bacarà, etc., en què un individu (dit banquer) juga contra tots els altres jugadors (dits punts), la quantitat que aquell posa en joc. Hi ha cent cinquanta euros de banca. Tenir la banca.
    2. El qui té la banca. La banca ha guanyat tres cops seguits.
    3. fer saltar la banca Guanyar tot el diner que constitueix la banca.