■ bambú

Etimologia: del marathi i gujarati bâmbû, íd., a través del portuguès o, com fa pensar l’ant. vambó, a través de l’àr. bambûh
    [plural bambús] masculí
  1. botànica Gènere de plantes de la família de les gramínies (Bambusa sp), semblants a la canya, de tija lignificada, molt llarga, resistent i flexible.
  2. per extensió botànica Nom aplicat a diverses gramínies semblants al bambú, com el bambú de Ceilan (Dendrocalamus giganteus), molt alt, i el bambú groc (Phyllostachys sp), conreat com a ornamental.
  3. espectacles Nom del balancí utilitzat primitivament pels acròbates japonesos.