■ balb
| | balba

Etimologia: del ll. balbus, -a, -um ‘balbuç, quec’; en cat. tingué primerament el mateix significat que en ll. i després el de ‘que té dificultats en el tacte, enfredorit’ 1a font: s. XIII, Vides
    adjectiu
    1. Que executa amb dificultat i imperfectament els moviments que li són propis (dit especialment de la llengua).
    2. per extensió Tinc les mans balbes de fred.
  2. figuradament Tenia l’enteniment com balb de l’esgotament.
  3. mosca balba figuradament Persona que té més malícia, més gosadia, etc., que no aparenta amb les seves maneres, el seu posat, etc., quan és davant algú.