balancí

Accessory
Etimologia: de balança 1a font: 1839, DLab.
Body
    masculí
  1. Cadira amb potes acabades en forma arquejada, o amb les potes del davant unides a les del darrere per dos arcs, disposicions que li permeten de prendre un moviment oscil·latori.
  2. entomologia Cadascun dels dos apèndixs claviformes, anomenats també halteris, derivats per transformació i atròfia del segon parell d’ales en els dípters i del primer parell en els mascles dels estrepsípters.
  3. espectacles Pal emprat pels funàmbuls per a mantenir l’equilibri.
  4. marina, marítim
    1. Cadascun dels anells metàl·lics concèntrics que formen la suspensió Cardan d’alguns instruments de bord.
    2. Element estabilitzador flotant d’algunes piragües, especialment freqüent a les d’Oceania.
  5. mineria Palanca amb un braç horitzontal emprada per a perforacions per percussió.
  6. tecnologia Nom donat a nombroses peces de màquines o mecanismes que posseeixen un moviment regular d’oscil·lació semblant al d’una balança.
  7. transports Travesser movible, subjectat al cap de la llança, del qual surten els tirants que enganxen al vehicle els animals que van davant els llancers.