<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">balança</title>
Accessory
Etimologia: del ll. vg. *bĭlancia, der. adjectiu del ll. td. bilanx, íd., comp. de bi- ‘dos’ i lanx ‘plat de balança’ 1a font: s. XIII
Body
-
femení
-
[sovint en pl]
- metrologia Instrument que permet de mesurar la massa d’un cos per comparació amb la d’un altre, de massa definida, mitjançant la igualació o la determinació de la relació existent entre llurs pesos en un camp gravitatori qualsevol.
- figuradament Símbol o emblema de la justícia, que hom sol representar com una dona tapada d’ulls sostenint unes balances.
- per analogia Nom de diferents instruments per a mesurar forces i altres magnituds distintes de la massa.
-
- Estat d’equilibri o d’indecisió entre dues solucions oposades.
- ésser a la balança Estar a punt de resoldre’s una cosa.
- fer caure la balança Fer decidir alguna cosa; fer la balançada.
-
- astrologia Setè signe del zodíac.
- [en majúscula] astrologia Setena zona del zodíac que recorre el Sol en començar la tardor.
- [en majúscula] astronomia Constel·lació zodiacal situada entre la Verge i l’Escorpió.
-
economia
- Quadre general de les relacions de dèbit i crèdit que lliguen un àmbit econòmic amb l’exterior.
- balança de pagaments Document comptable que recull totes les transaccions econòmiques efectuades en un país durant un temps determinat entre els seus residents i els residents de la resta del món.
- balança comercial En un país donat, part de la balança de pagaments que registra els intercanvis de mercaderies entre aquest país i la resta del món.
- jocs d’entreteniment Palanca.
-
pesca
- Ormeig de pesca, anomenat també trapezi, consistent en un travesser de fusta, d’acer, etc., fixat pel centre a una llinya, de cadascun dels caps del qual penja una cameta amb un ham.
- Cel fixat al cap d’una canya llarga.
- indústria tèxtil Mecanisme semblant a una balança que en algunes màquines de la indústria tèxtil determina un moviment.