■ aval

Etimologia: del fr. aval, íd., der. potser de à valoir ‘que ha de valer’, o de l’àr. ḥawāla ‘document de crèdit’, o del fr. aval ‘a sota’, amb relació a la part inferior del document
    masculí
  1. Declaració per la qual una persona física o jurídica respon de la solvència (moral o econòmica) d’una altra.
    1. Signatura que posa al peu d’una lletra o un altre document de crèdit la persona que respon del pagament en cas de no fer-ho la persona obligada.
    2. dret mercantil Fiança de caràcter mercantil incorporada a una lletra de canvi per la qual l’avalador es compromet a pagar l’import de la lletra en els mateixos casos i en la mateixa forma en què hi són obligats els altres responsables del pagament.
    3. aval bancari Aval emès per una institució financera en favor d’un client seu.