■ autonomia

Partició sil·làbica: au_to_no_mi_a
Etimologia: del gr. autonomía ‘govern per si mateix’, de auto- i -nomia 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. Qualitat d’autònom.
  2. Facultat de governar-se per les seves lleis pròpies.
    1. dret constitucional Condició juridicopolítica d’aquelles entitats o d’aquells organismes que, dins l’estructura constitucional d’un estat, tenen facultats per a donar-se lleis pròpies.
    2. dret administratiu Comunitat autònoma. L’estat de les autonomies.
    3. autonomia administrativa dret administratiu Autonomia que gaudeixen els municipis, les províncies i d’altres ens territorials, reconeguda i garantida per la constitució o per l’estatut d’autonomia.
  4. ètica Qualitat del subjecte que es determina ell mateix independentment de tota constitució externa.
  5. lingüística Relació que hom dona entre dos termes d’un paradigma quan l’existència de l’un no pressuposa la de l’altre.
  6. transports Capacitat màxima d’un vehicle aeri, marítim o terrestre de fer un recorregut sense parar ni proveir en unes condicions donades.