■ auster
| | austera

Partició sil·làbica: aus_ter
Etimologia: del ll. austerus, -a, -um ‘aspre’, ‘sever, auster’ i aquest del gr. austērós, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Que viu, que obra, que jutja, d’una manera rígida, severa, estricta.
  2. Que implica rigidesa, sacrifici, rigor. Règim auster.