■ atiar

Partició sil·làbica: a_ti_ar
Etimologia: del ll. vg. *attītiare, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
    verb transitiu
  1. Animar (el foc) removent els tions perquè cremin millor, o bé bufant, ventant.
  2. Avivar el flam (d’un llum) traient la part cremada del ble.
  3. figuradament Excitar (les passions, els afectes, etc.). Aquell sopar va atiar les desavinences.
  4. Incitar de paraula o d’acció.