■ atansar

Etimologia: d’origen incert, potser d’un ll. vg. se *attĭnctiare ‘provar d’atènyer’, der. de *attĭnctus, participi de attingĕre ‘atènyer’, der. de tangĕre ‘tocar’, per influx d’aquest o de avançar 1a font: 1342
    verb
    1. transitiu Acostar, especialment fins a tocar, fins a establir contacte. Atansar un llibre a un company.
    2. pronominal Acostar-se.
  2. transitiu marina, marítim Atracar.
  3. dret d’atansar dret català Dret que té el propietari d’atansar la paret que vol construir a la que el veí ja té feta.