■ atabalar

Etimologia: de tabal 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Fatigar el cervell, marejar, amb sorolls. Atabalar la gent a crits.
  2. figuradament
    1. transitiu Atorrollar. M’han atabalat a preguntes.
    2. pronominal S’atabala quan li presenten algú.