■ assot

Etimologia: de l’àr. as-sáu̯ṭ ‘fuet, xurriaca’ 1a font: s. XIII
    masculí
    1. Instrument de suplici format amb cordes proveïdes de nusos o de punxes amb el qual hom flagel·lava els delinqüents.
    2. per extensió Qualsevol instrument per a flagel·lar.
    3. plural Deixuplines.
  2. Cop d’assot.
  3. plural història del dret Pena d’ésser assotats que hom imposava a certs delinqüents.
  4. plural botànica Ginestó.