■ assistir

Etimologia: del ll. assistĕre ‘aturar-se prop d’un lloc’, der. de sistĕre ‘aturar, aturar-se, fer comparèixer’
    verb
  1. intransitiu Ésser present. Assistir en un acte.
  2. transitiu
    1. Estar prop (d’algú) per prestar-li concurs, ajut. Un metge, assistir un malalt.
    2. Posar a disposició (d’algú) allò de què té necessitat, ajudar, auxiliar, socórrer. Assistir els desvalguts.