■ assistència

Partició sil·làbica: as_sis_tèn_ci_a
Etimologia: de assistent 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. Acció d’assistir en un lloc. Tenir quinze faltes d’assistència.
  2. Conjunt dels assistents. Una assistència clamorosa i festiva.
    1. Acció d’assistir algú. Donar, prestar, assistència. Assistència mèdica, jurídica.
    2. assistència pública dret Conjunt de serveis que manté l’administració pública per a ajudar, quasi sempre gratuïtament, els qui d’una manera momentània o permanent no disposen de mitjans econòmics per a satisfer necessitats ineludibles.
    3. assistència social sociologia Conjunt d’activitats públiques o privades que tenen per finalitat d’ajudar persones o grups a satisfer les necessitats que no són a l’abast de llurs mitjans.
    4. assistència social sociologia En molts països llatins, terme normalment emprat per a designar el treball professional dels assistents socials.
  4. esports Passada de la pilota o de la bola feta a un jugador que està ben situat i que té com a resultat la consecució d’una encistellada o un gol.