■ asseure

Partició sil·làbica: as_seu_re
Compareu: seure
Etimologia: del ll. assīdĕre, íd. 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Posar (algú) sobre un suport qualsevol de manera que resti descansant sobre l’extremitat inferoposterior del tronc. Assegueren el malalt prop de la finestra.
  2. pronominal Asseure’s a terra.