■ assenyalar

Compareu: senyalar
Etimologia: de senyal 1a font: s. XIV, Muntaner
    verb
  1. transitiu Mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal (algú o alguna cosa). És de mala educació assenyalar amb el dit.
  2. transitiu Dir, manifestar. El president va assenyalar que les eleccions seran a la tardor.
  3. transitiu Ésser senyal o indici (d’alguna cosa). El baròmetre assenyalava bon temps.
  4. transitiu i usat absolutament Començar a inflar-se en un arbre els borrons per brotar. Aquest any ha fet bo i els fruiters ja assenyalen.
  5. transitiu Fixar, determinar (una data). Assenyalar el dia del casament.
  6. pronominal Distingir-se, fer-se remarcar.