Es mostren 2 resultats

■ articular1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">articular</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. articulare, íd. 1a font: 1460, Roig
    verb
    1. transitiu Ajuntar, enllaçar, dues parts (d’un cos, d’un tot), especialment no d’una manera fixa, sinó deixant-los un joc determinat.
    2. pronominal L’escàpula s’articula amb l’húmer.
    3. transitiu tecnologia Unir mitjançant una articulació dues peces o dues parts d’una màquina o d’un instrument.
  2. transitiu Produir (els sons d’un llenguatge) mitjançant moviments determinats de la llengua, els llavis, el vel del paladar, etc. Articular la ela en posició final.
  3. transitiu Pronunciar (els mots) clarament. Havia perdut moltes dents i no articulava bé algunes paraules.
  4. transitiu Enunciar, especificar, en articles separats.
  5. transitiu música Produir sons, la veu o un instrument, d’una manera clara i precisa.



    6. Vegeu també:
    articular2

■ articular1

verb transitiu Ajuntar, enllaçar, dues parts d’un cos, d’un tot, especialment no d’una manera fixa, sinó deixant-los un joc determinat pronominal L’escàpula s’articula amb l’húmer transitiu tecnologia Unir mitjançant una articulació dues peces o dues parts d’una màquina o d’un instrument transitiu Produir els sons d’un llenguatge mitjançant moviments determinats de la llengua, els llavis, el vel del paladar, etc Articular la ela en posició final transitiu Pronunciar els mots clarament Havia perdut moltes dents i no articulava bé algunes paraules transitiu Enunciar, especificar,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ articular2

■ articular2

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent a una articulació Superfície articular Càpsula articular Vegeu també articular 1
Traducció