■ arrogància

Partició sil·làbica: ar_ro_gàn_ci_a
Etimologia: del ll. arrogantia, íd. 1a font: c. 1390
    femení
  1. Orgull agressiu, insolent, de qui s’atribueix una importància, un valor, una dignitat, un poder, excessius. Un home d’una gran arrogància.
  2. Manifestació o acte d’arrogància.
  3. Qualitat d’arrogant.