■ arribar

Etimologia: de riba1 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb
  1. intransitiu Venir a trobar-se en un indret per moció progressiva, tocar al terme del seu camí. Demà arribarà una balandra estrangera. Ha arribat el tren amb passatgers i equipatges.
  2. intransitiu
    1. Atènyer la seva destinació una cosa. Ha arribat l’encàrrec d’ahir.
    2. figuradament Atènyer el fi perseguit. Arribar al bisbat. Arribar a aconseguir un desig.
  3. pronominal Anar en un lloc no gaire llunyà. M’hi arribaré en un salt i li ho diré. Arribar-se a la font.
  4. intransitiu Per transcurs del temps una època esdevenir actual. És arribat el moment de manifestar-se.
  5. intransitiu Ascendir una cosa que és susceptible de variació (que puja, etc.) a un cert grau o nivell. L’aigua va arribar al tercer esglaó.
  6. intransitiu Tenir extensió, potència, etc., suficients a un cert objecte o un cert fi. Acosta-m’ho, que no hi arribo. És massa car i no hi arribem.
  7. intransitiu Durar una cosa que passa, que es consumeix, etc., fins a una certa època. Les provisions no arribaran a l’estiu.
  8. intransitiu Esdevenir-se, tenir lloc. Arribi el que arribi.
  9. intransitiu marina, marítim
    1. Moure el timó de manera que el vaixell viri cap a sotavent.
    2. Portar la proa del vaixell cap a sotavent.
    3. Portar el vaixell fins al port o fins a la vora.
  10. intransitiu Unit a un infinitiu amb la preposició a, indica la intensitat de l’acció expressada per aquest infinitiu. Que n’arriba a ser, de talòs! Si n’arriba a tenir, de diners!