■ arrelar

Etimologia: de arrel 1a font: 1653, DTo.
    verb
    1. intransitiu Fer, criar, arrels una planta, fixar-se al sòl mitjançant l’arrel o les arrels. Aquestes plantes no arrelen bé.
    2. pronominal Arrelar-se bé un fruiter.
  2. figuradament
    1. intransitiu Fixar-se profundament una idea, un sentiment, un costum, etc., de manera que esdevé difícil d’extirpar o d’extingir. Aquest mal costum ha arrelat profundament en totes les capes de la societat.
    2. pronominal És una mania que se li ha arrelat molt.
  3. pronominal Establir-se, fixar-se en un lloc, especialment adquirint-hi béns arrels. Donaran ajuts als colons que s’hi arrelin.