■ arrabassar

Etimologia: de rabassa 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. Arrencar les mates (d’un terreny), treure’n les arrels i les rabasses, per conrear-lo.
  2. Arrencar (una planta) de soca-rel. La torrentada arrabassà els arbres.
  3. per analogia
    1. Una bala li arrabassà una cama. Arrabassar l’ànima del cos.
    2. Prendre violentament (alguna cosa) a algú. Li va arrabassar la clau dels dits.
  4. figuradament Arrabassar els diners, una herència, a algú.
  5. arrabassar-se el blat Rebordonir-se.