■ armar

Homòfon: ermar
Etimologia: del ll. armare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Proveir o equipar (algú) d’armes ofensives o defensives. Armar la tropa de fusells.
    2. pronominal Armar-se d’un garrot.
    1. transitiu Posar en armes. Armar una vuitantena d’homes.
    2. pronominal Prendre les armes. Tothom s’armà per defensar la vila contra l’enemic.
    3. pronominal figuradament Armar-se de coratge.
  3. transitiu Proveir (especialment un vaixell) de tot el que cal.
  4. transitiu
    1. Ajuntar les diferents peces de què es compon (un moble, un aparell, etc.) i posar-lo en disposició de funcionar. Armar una llibreria.
    2. armar els rems Posar els rems en els escàlems en disposició de remar.
    3. armar la ballesta Posar la ballesta a punt de disparar.
    4. armar una xarxa Reforçar-ne les vores, entestant els arpions, posant-hi suros, ploms, etc.
  5. transitiu figuradament Forjar, tramar, organitzar. Armar un tumult. Armar un sarau.
  6. transitiu figuradament Provocar, causar, aixecar. Armar gatzara, bronquina, aldarull.
  7. transitiu construcció Col·locar l’armadura de ferro d’un element de formigó armat.
  8. armar cavaller història Celebrar el cerimonial en virtut del qual un aspirant era constituït cavaller.