■ arborar

Etimologia: d’un ll. vg. *arborare, íd., der. de arbor, -ŏris ‘arbre’ 1a font: 1254
    verb
  1. transitiu marina, marítim
    1. Posar l’arboradura (d’un vaixell).
    2. Alçar (alguna cosa), hissar, especialment una bandera o una ensenya.
    3. Posar verticals els rems per saludar.
  2. transitiu Posar dret (especialment una escala) recolzant contra un mur.
  3. figuradament
    1. transitiu Augmentar l’alçària (de les onades).
    2. pronominal El mar s’arborava.
  4. figuradament
    1. transitiu Encendre amb grans flames, acalorar excessivament, excitar en alt grau. El vent arborava l’incendi. El teu cinisme m’arbora.
    2. pronominal Arborar-se un incendi. Arborar-se de set, d’amor, d’indignació.
  5. pronominal Posar-se dret un cavall alçant les potes del davant. L’euga s’ha arborat i l’ha fet caure.