■ apologètic | apologètica

Etimologia: del ll. td. apologeticus, del gr. apologētikós, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Que té per objecte l’apologia d’alguna persona o d’alguna cosa.
  2. adjectiu cristianisme
    1. Relatiu o pertanyent als apologetes.
    2. Dit de tot llibre on és feta l’apologia de la religió cristiana.
  3. femení cristianisme Part de la teologia que té per objecte la defensa de la fe cristiana o la seva fonamentació raonable.