Es mostren 2 resultats

■ aparellar1

aparellar

Etimologia: de parell 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Preparar, disposar, els elements necessaris per a fer una operació, una obra. Van aparellar un camió perquè servís de carrossa a la rua.
  2. Posar l’aparell (a una cavalleria).
  3. indústria de pintura i vernissos Donar les primeres capes dels recobriments pictòrics anomenats aparell o emprimació directament damunt una tela o una taula.
  4. marina, marítim Guarnir un vaixell de l’eixàrcia, els arbres, les vergues i el velam a fi que resti en disposició de poder navegar.


    5. Vegeu també:
    aparellar2

■ aparellar1

verb transitiu Preparar, disposar, els elements necessaris per a fer una operació, una obra Van aparellar un camió perquè servís de carrossa a la rua Posar l’aparell a una cavalleria indústria de pintura i vernissos Donar les primeres capes dels recobriments pictòrics anomenats aparell o emprimació directament damunt una tela o una taula marina, marítim Guarnir un vaixell de l’eixàrcia, els arbres, les vergues i el velam a fi que resti en disposició de poder navegar Vegeu també aparellar 2
Informació complementària
Traducció

■ aparellar2

■ aparellar2

verb transitiu i pronominal apariar 1 Aparionar Vegeu també aparellar 1
Informació complementària
Traducció