■ anormal

Etimologia: del fr. anormal, alteració del fr. anomal ‘anòmal’ per influx del ll. norma i normalis 1a font: s. XIII, CTort.
  1. adjectiu No normal, contrari a una norma. Formació anormal d’un mot. Densitat anormal d’un vapor.
  2. adjectiu i masculí i femení psiquiatria Dit de l’individu afectat de qualsevol síndrome psicopatològica.
  3. masculí i femení psiquiatria Infant o adolescent inadaptat a les exigències familiars i socials a causa d’un endarreriment intel·lectual, d’una neurosi, d’un trastorn físic, d’una incoherència de caràcter o d’una manca d’equilibri mental que li fa insuportable la disciplina general.