■ animal

Etimologia: del ll. anĭmal, -ālis ‘ésser vivent, animal’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. masculí biologia
    1. Ésser viu heterotròfic, generalment dotat de moviment i de sistemes o d’aparells de relació més o menys diferenciats.
    2. animal brut Animal irracional.
    3. animal irracional Qualsevol animal llevat de l’home.
    4. animal racional L’home.
  2. masculí
    1. Animal irracional (en oposició a home).
    2. animal de companyia Animal domèstic que amb la seva presència acompanya una persona.
    3. animal de pèl Mamífer, especialment el domèstic (conill, cabra, cavall, etc.), en contraposició a animal de ploma i al de pell valuosa (visó, xinxilla, etc.).
    4. animal de peu forcat Artiodàctil, especialment el domèstic (bou, ovella, cabra, etc.), en contraposició a animal de peu rodó.
    5. animal de peu rodó Perissodàctil, especialment el domèstic (cavall, ase, mula, etc.), en contraposició a animal de peu forcat.
    6. animal de ploma Ocell, especialment l’ocell gros i comestible (gallina, ànec, indiot, etc.), en contraposició a animal de pèl.
    7. animal de sang calenta Homeoterm.
    8. animal de sang freda Peciloterm.
  3. figuradament
    1. adjectiu i masculí Dit de la persona grollera, rude, intractable, que actua poc racionalment.
    2. interjecció Forma d’insult.
    3. com més alt, més animal Dit de qui té alçada física però és poc intel·ligent o poc llest.
    4. fer l’animal Captenir-se grollerament, immoderadament, irracionalment.
  4. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent als animals, provinent d’animals.
    2. regne animal biologia Gran grup d’éssers vius integrat per la majoria dels individus heterotròfics, els anomenats animals.