■ amonestar

Etimologia: indirectament del ll. admonēre, íd., potser per un encreuament amb molestare ‘molestar’ 1a font: s. XIII
    verb transitiu
    1. Advertir severament (algú) per tal que s’esmeni.
    2. Imposar (a algú) una sanció de caràcter lleu per infraccions de disciplina administrativa, de treball, etc. L’han amonestat per arribar tard a la feina. L’àrbitre el va amonestar amb una targeta vermella.
  2. dret canònic Publicar les amonestacions.