■ ambientar

Partició sil·làbica: am_bi_en_tar
Etimologia: de ambient
    verb
  1. transitiu Situar en un ambient. Ambientar una òpera a l’antic Egipte.
  2. pronominal Adaptar-se, habituar-se, a un ambient. Ambientar-se a la vida barcelonina.
  3. transitiu Produir un ambient. Han ambientat molt bé la casa.