■ ambient

Partició sil·làbica: am_bi_ent
Etimologia: del ll. ambiens, -ntis ‘que envolta’, participi pres. del verb ambīre ‘envoltar’, ‘pretendre’, i aquest, der. de ire ‘anar’, amb el prefix amb- ‘entorn’ 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu Dit d’un fluid que circumda, que circula al voltant. L’aire ambient.
  2. masculí Allò que envolta, que circula al voltant d’una cosa, especialment l’aire.
  3. masculí cinematografia i teatre Medi material, intel·lectual i moral que situa l’acció de l’obra.
  4. masculí arquitectura i urbanisme Conjunt d’elements que integren el camp de percepció visual.
  5. masculí ecologia
    1. Conjunt de factors físics, químics i biològics a què resta sotmès un ésser viu.
    2. Medi.
  6. masculí psicologia Conjunt d’elements que poden actuar sobre l’individu.