■ alou

Partició sil·làbica: a_lou
Etimologia: del germ. fràncic alôd ‘patrimoni lliure’, comp. de al ‘tot’ i ôd ‘possessió’ 1a font: s. XI
    masculí història
  1. Domini ple, absolut i lliure, franc de serveis i de tota prestació real o personal, sobre béns immobles.
  2. Immoble tingut en alou.