■ alerta

Etimologia: de la loc. it. all’erta! ‘crit per a ordenar els soldats a posar-se drets’, de erta ‘aixecada’, participi femení de ergere, der. del ll. erĭgĕre ‘alçar’ 1a font: 1497
  1. interjecció Interjecció emprada per a avisar algú d’un perill, per a posar-lo en guàrdia, per a despertar la seva atenció. Alerta al tren!
  2. anar (o estar) alerta Anar, estar, etc., amb vigilància, amb atenció. Ves alerta a fer renou.
  3. femení
    1. Avís o senyal que prevé d’un perill imminent. Donar l’alerta.
    2. alerta aèria tàctica Servei prestat per les unitats de defensa aèria.
    3. alerta roja Situació de màxima atenció i vigilància, especialment davant de possibles catàstrofes naturals. Poblacions en alerta roja pel risc d’inundacions.
    4. crit d’alerta Crit d’atenció.
    5. estat d’alerta (o simplement alerta) psicologia Estat de l’organisme causat per l’espera d’una situació imminent.